Les més visitades

11.10.2014

Judici contra la repressió sindical a les contractes de Telefònica

[En castellano]

Article publicat a La Directa el 4/11/2014
Foto: @fotomovimiento

 El judici de la demanda interposada per advocats del Col·lectiu Ronda a Cotronic per sancionar injustament tres delegats sindicals va tenir lloc a Barcelona el passat 30 d'octubre. El setembre de 2013, l'empresa subcontractada de Telefònica-Movistar va sancionar per falta molt greu a tres treballadors perquè els cotxes corporatius que conduïen portaven adhesius que denunciaven la política laboral de Telefònica-Movistar.

Als adhesius es podien llegir els lemes "Movistar ens mata" i "Movistar perjudica la salut"

Els adhesius formaven part dels materials de difusió d'una important mobilització laboral duta a terme per la plantilla de la multinacional contra acomiadaments per baixes mèdiques i que va rebre un ampli suport dels moviments socials. Durant la mobilització cinc treballadors de Telefònica-Movistar van realitzar una vaga de fam que van mantenir durant vint-i-tres dies. Als adhesius es podien llegir els lemes "Movistar ens mata" i "Movistar perjudica la salut", metàfores que feien al·lusió a les greus conseqüències socials i per a la salut dels acomiadaments per malaltia.

Malgrat que Cotronic admetia que els seus treballadors no eren responsables de col·locar els adhesius, els va acusar de tacar la imatge del seu "client", Telefònica-Movistar, i va justificar les sancions amb l'argument que els treballadors eren conscients que els adhesius eren als cotxes que conduïen. Els treballadors argumenten que l'empresa sabia perfectament que els adhesius eren als vehicles. Els cotxes havien passat auditories realitzades per Cotronic, havien estat aparcats en els garatges de l'empresa durant les nits i fins i tot durant els mesos de vacances d'alguns dels treballadors. Segons els treballadors, l'empresa era tan conscient com ells de la presència dels adhesius als vehicles i no els va treure.
D'altra banda, els cotxes dels tres sindicalistes sancionats no eren els únics que lluïen adhesius. Segons l'Ángel Torreglosa, tècnic de Telefònica-Movistar i delegat sindical de co.bas, durant la mobilització es van enganxar adhesius a desenes de cotxes de les empreses subcontractades, ja que en l'actualitat la gran majoria de vehicles d'instal·ladors i tècnics que treballen per a Telefònica són d'empreses subcontractades. Segons dades de l'empresa, a la província de Barcelona només hi ha uns 260 tècnics contractats directament per Telefònica, mentre que són més de dos mil els tècnics subcontractats. Torreglosa explica que durant les mobilitzacions els vehicles es converteixen en un mitjà per difondre els conflictes laborals en el si de la multinacional, que des de la privatització ha destruït prop de 50.000 llocs de treball directes i només genera ocupació precària subcontractant.

"Solidaritat" entre empresaris

Abans de començar la vista, la jutgessa va intentar que les parts arribessin a un acord, va proposar a l'empresa que canviés la “falta molt greu” per una “falta lleu”. Això implicaria substituir la sanció als treballadors de vint dies sense treball i sou per una amonestació. Mentre que l'empresa va acceptar la proposta, els treballadors la van rebutjar, argumentant que ells no havien comès cap infracció. Segons Javier Marco, un dels treballadors represaliats, la jutgessa va insistir molt perquè acceptessin l'acord. Tanmateix, diu Marco, nosaltres vam insistir que se'ns estava perseguint per la nostra activitat sindical i vam recordar a la jutgessa que les persones sancionades som membres del comitè d'empresa de Cotronic.

Segons la Cristina Pons, tècnica de Telefònica-Movistar i delegada sindical d'En Construcció, mentre que les vagues de solidaritat estan prohibides, en aquestes sancions s'evidencia una mena de "solidaritat" entre empresaris. Podria pensar-se que s'ha produït una repressió creuada. Treballadores d'una empresa són represaliades per les mobilitzacions que han comès treballadores d'una altra empresa. Ara cal esperar que diu la justícia davant d'aquesta "solidaritat entre empreses" que té com a objectiu reprimir la mobilització laboral, afegeix la treballadora.


Juicio contra la represión sindical en las contratas de Telefónica

Foto: @fotomovimiento
Artículo publicado en La Directa el 4/11/2014

El juicio de la demanda interpuesta por abogados del Colectivo Ronda a Cotronic por sancionar injustamente tres delegados sindicales se celebró en Barcelona el pasado 30 de octubre. En septiembre de 2013, la empresa subcontratada de Telefónica-Movistar sancionó por falta muy grave a tres trabajadores porque los coches corporativos que conducían llevaban pegatinas que denunciaban la política laboral de Telefónica-Movistar.

Los adhesivos formaban parte de los materiales de difusión de una importante movilización laboral llevada a cabo por la plantilla de la multinacional contra despidos por bajas médicas y que recibió un amplio apoyo de los movimientos sociales. Durante la movilización cinco trabajadores de Telefónica-Movistar realizaron una huelga de hambre que mantuvieron durante veintitrés tres días.

En los adhesivos se podían leer los lemas "Movistar nos mata" y "Movistar perjudica la salud"


Aunque Cotronic admitía que sus trabajadores no eran responsables de colocar las pegatinas, los acusó de manchar la imagen de su "cliente", Telefónica-Movistar, y justificó las sanciones con el argumento de que los trabajadores eran conscientes de que los adhesivos estaban en los coches que conducían. Los trabajadores argumentan que la empresa sabía perfectamente que los adhesivos estaban en los vehículos. Los coches habían pasado auditorías realizadas por Cotronic, habían estado aparcados en los garajes de la empresa durante las noches, e incluso durante los meses de vacaciones de algunos de los trabajadores. Según los trabajadores, la empresa era tan consciente como ellos de la presencia de los adhesivos a los vehículos y no los quitó.


Por otro lado, los coches de los tres sindicalistas sancionados no eran los únicos que lucían pegatinas. Según Ángel Torreglosa, técnico de Telefónica-Movistar y delegado sindical de co.bas, durante la movilización se pegaron adhesivos a decenas de coches de las empresas subcontratadas, ya que en la actualidad la gran mayoría de vehículos de instaladores y técnicos que trabajan para Telefónica son de empresas subcontratadas. Según datos de la empresa, en la provincia de Barcelona sólo hay unos 260 técnicos contratados directamente por Telefónica, mientras que son más de dos mil los técnicos subcontratados. Torreglosa explica que durante las movilizaciones los vehículos se convierten en un medio para difundir los conflictos laborales en el seno de la multinacional, que desde la privatización ha destruido cerca de 50.000 empleos directos y sólo genera empleo precario subcontratando.

"Solidaridad" entre empresarios
Antes de comenzar la vista, la juez intentó que las partes llegaran a un acuerdo, propuso a la empresa que cambiara la "falta muy grave" por una "falta leve". Esto implicaría sustituir la sanción a los trabajadores de veinte días sin empleo y sueldo por una amonestación. Mientras que la empresa aceptó la propuesta, los trabajadores la rechazaron, argumentando que ellos no habían cometido ninguna infracción. Según Javier Marco, uno de los trabajadores represaliados, la juez insistió mucho para que aceptaran el acuerdo. “Sin embargo”, dice Marco, “nosotros insistimos que se nos estaba persiguiendo por nuestra actividad sindical y recordamos a la juez que las personas sancionadas somos miembros del comité de empresa de Cotronic.”

Según Cristina Pons, técnica de Telefónica-Movistar y delegada sindical de En Construcción, mientras que las huelgas de solidaridad están prohibidas, en estas sanciones se evidencia una especie de "solidaridad" entre empresarios. Podría pensarse que se ha producido una represión cruzada. Trabajadoras de una empresa son represaliadas por las movilizaciones que han cometido trabajadoras de otra empresa. Ahora veremos qué dice la justicia ante esta "solidaridad entre empresas" que tiene como objetivo reprimir la movilización laboral, añade la trabajadora.

7.10.2014

Aturem l'ERO a Atento: concentració dimarts 15 a les 17h a P. Àngel

[En castellano]

Telefónica-Movistar va crear Atento el 1999 per precaritzar el treball que generava. El 2012 va vendre l'empresa al fons d'inversions de risc Bain Capital, deixant els més 9.000 de treballadors i treballadores que té a l'estat espanyol a mercè dels voltors del mercat. Ara Atento ha plantejat un ERO que deixarà sense feina 823 persones que treballen per a Telefónica subcontractades. Un ERO que hem d'aturar i del qual Telefónica és també culpable.


Paremos el ERE en Atento: Concentración martes 15 a las 17h en P. Àngel

[En català]
 
Telefónica-Movistar creó Atento en 1999 para precarizar el empleo que generaba. En 2012 vendió la empresa al fondo de inversiones de riesgo Bain Capital, dejando a los 9.000 empleados que tiene en el estado español a merced de los buitres del mercado. Ahora Atento ha planteado un ERE que dejará sin trabajo a 823 personas que trabajan para Telefónica subcontratados. Un ERE que tenemos que parar y del que Telefónica es también culpable.


 

6.26.2014

A Telefónica, colpejarem juntes

[Article publicat a la secció Impressions del setmanari La Directa nº 367 el 25 de juny de 2014]


Telefónica té una plantilla fixa de 20.000 persones i prop de 100.000 subcontractades a l'Estat. Una part d'aquestes persones, la plantilla de Cotronic de Barcelona, que treballa instal·lant i reparant línies per a Telefónica, estan mobilitzades des del mes d'abril. El que va néixer com una lluita per aturar el deteriorament de les condicions laborals en l'empresa s'ha convertit després de dos mesos i gràcies a la coordinació sindical entre contractes i empresa principal, en un conflicte contra la destrucció d'ocupació digna que supera el marc concret de Cotronic i afecta el conjunt de treballadors i treballadores subcontractades i en plantilla de Telefónica.

Ni la primera vaga del 29 d'abril, amb un seguiment de prop del 90%, ni les jornades de vaga posteriors del 29 i 30 de maig, amb seguiments del 60%, han aconseguit que l'empresa s'assegui a negociar. De moment l'única reacció de Cotronic han estat efectuar set acomiadaments i amenaçar els i les vaguistes que no tornarien a treballar en cap de les contractes de Telefónica.

Que la direcció de l'empresa no s'avingui a negociar amb una plantilla en peu de guerra, unida, amb una actitud combativa i valenta, malgrat la repressió, només es pot comprendre pel nivell de subcontractació que hi ha a l'empresa. Cotronic té 85 persones en nòmina i un centenar de treballadores i treballadors subcontractats, la majoria falsos autònoms. Falsos emprenedors que resulten encara més barats que la plantilla mileurista, que treballen 10h o 12h diàries sense queixar-se, que si tenen un accident laboral no comput en l'accidentabilitat laboral de l'empresa i que no s'organitzaran per fer una vaga i molt menys per les condicions laborals d'una plantilla que la subcontractació fa que considerin la competència. Per què hauria de negociar amb el comitè, Cotronic, per una vaga que està fent a efectes pràctics no més del 25% de la seva mà d'obra?

La situació a Cotronic es reprodueix a les contractes de Telefónica i a l'empresa principal. Les empreses segueixen una estratègia de destrucció de plantilles fixes que se substitueixen per cadenes de subcontractació on cada nova baula sotmet els treballadors a condicions laborals més precàries. Fa tres anys Cotronic tenia unes 190 persones en plantilla, ara ja són només 85; a Cotronic Madrid ja només en queden 20; Telefónica ha destruït 50000 llocs d'ocupació digna. Externalitzant el treball estable, Telefónica i les seves contractes redueixen costos laborals i flexibilitzen la mà d'obra, però aquest no és el gran avantatge que obtenen de la subcontractació. El gran avantatge és que la subcontractació permet aixecar murs invisibles entre els treballadors amb diferents condicions laborals, i per tant, mina la nostra capacitat d'organitzar-nos.

Els treballadors i treballadores subcontractades i fixes de Telefónica treballem braç a braç, en un mateix espai, fent la mateixa feina i per la mateixa empresa final; el que ens separa és que una construcció legal, la subcontractació, fa que ens interpretem com a competència entre nosaltres. El sindicalisme quotidià a Telefónica, respecta i apuntala aquests murs invisibles però el conflicte de Cotronic, que recull els fruits del treball, ardu i llarg, d'una altra manera d'entendre el sindicalisme, està dinamitant les fronteres.

Fent cas omís de les veus que ens diuen que oficialment som de la la mateixa empresa ni del mateix sector, delegats i delegades sindicals de diferents organitzacions de Telefónica i les seves contractes col·laborem activament en la mobilització, repartint comunicats, organitzant assemblees conjuntes, compartint recursos. A l'última ronda d'assemblees de comitè de Telefónica, treballadors de plantilla i subcontractats ens vam reunir per primera vegada per parlar de la problemàtica. Quelcom inaudit dins el sindicalisme telefònic i que ha alertat molt l'empresa, que va amenaçar amb sancions si els treballadors subcontractats entraven a les centrals on no treballen habitualment. Ni tan sols van permetre que estiguessin al vestíbul, darrere dels torns, on pot entrar qualsevol altra persona.

Els esforços per estendre el conflicte d'allò concret a allò general es materialitzaran en una primera vaga conjunta de les contractes i Telefónica el 30 de juny a la província de Barcelona. Tot i que encara no tenim el teixit social suficient per tenir el seguiment que mereix una mobilització d'aquestes característiques, unes 4000 persones que treballem per a Telefónica en una modalitat contractual o una altra estem cridades a la vaga contra la destrucció d'ocupació digna. Exigim que es limiti la subcontractació, la readmissió de les persones acomiadades, l'acomiadament improcedent opció del treballador, la subrogació de personal... I sobretot, exigim a les contractes que els subcontractats i els autònoms passin a formar part de la plantilla.

La lluita per la incorporació en plantilla del personal subcontractat apareix en l'actual escenari de balcanització de la mà d'obra com l'únic element capaç d'aglutinar els interessos dels centenars de milers dels treballadors de Telefónica i les seves contractes. Implica comprendre que l'estratègia del capital és buscar la manera que no trobem objectius comuns perquè no sapiguem com lluitar conjuntament. Equival a superar la interpretació capitalista de l'altre com a competència i reconèixer-lo com a company de ple dret, com el millor aliat per colpejar plegats contra la injustícia feta multinacional. El 30 de juny a Telefónica començarem a colpejar juntes.

http://merceamado.blogspot.com.es/2014/06/a-telefonica-colpejarem-juntes.html

En Telefónica, golpearemos juntas

[Traducción del artículo publicado en la sección Impressions del semanario La Directa nº 367 el 25 de junio de 2014]

[En català]

Telefónica tiene una plantilla fija de 20.000 personas y cerca de 100.000 subcontratadas en el Estado. Parte de esos trabajadores, la plantilla de Cotronic de Barcelona, que trabaja instalando y reparando líneas para Telefónica, están en plena movilización desde el pasado abril. Lo que nació como una lucha para frenar el deterioro de las condiciones laborales en la empresa se ha convertido tras dos meses, gracias a la coordinación sindical entre contratas y empresa principal, en un conflicto contra la destrucción de empleo digno que supera el marco concreto de Cotronic y afecta al conjunto de trabajadores subcontratados y en plantilla de Telefónica.

Ni la primera huelga del 29 de abril, con un seguimiento cercano al 90%, ni las jornadas de huelga posteriores el 29 y 30 de mayo, con seguimientos del 60%, han conseguido que la empresa se siente a negociar. De momento la única reacción de Cotronic han sido siete despidos y amenazas a los huelguistas de que no volverían a trabajar en ninguna de las contratas de Telefónica.


Que la dirección de la empresa no se siente a negociar con una plantilla en pie de guerra, unida, con una actitud combativa y valiente pese a la represión, solo se comprende por el nivel de subcontratación de la empresa. Cotronic tiene 85 trabajadores en nómina y un centenar de trabajadores subcontratados, la mayoría falsos autónomos. Falsos emprendedores que resultan a la empresa más baratos aún que su plantilla mileurista, que trabajan 10h o 12h diarias sin quejarse, cuyos accidentes laborales no computan en la accidentabilidad laboral de la empresa y no se organizarán para una huelga, menos aún por las condiciones laborales de una plantilla que la subcontratación hace que consideren su competencia. Por qué va a sentarse a negociar Cotronic con una huelga que están haciendo a efectos prácticos un 25% de su mano de obra.

La situación en Cotronic se reproduce tanto en las contratas de Telefónica como en la empresa principal. Las empresas siguen una estrategia de destrucción de plantillas fijas y substitución de éstas por cadenas de subcontratación en las en que cada nuevo eslabón somete a sus trabajadores a condiciones laborales más precarias. Hace tres años Cotronic tenía en plantilla a unos 190 trabajadores, ahora ya son sólo 85, en Cotronic Madrid ya solo quedan 20; Telefónica ha destruido 50000 empleos dignos. Externalizando el trabajo estable, Telefónica y sus contratas reducen costes laborales y flexibilizan la mano de obra, pero esa no es la mayor ventaja que extraen de la subcontratación. La gran ventaja es que subcontratando levantan muros invisibles entre los trabajadores con diferentes condiciones laborales y mina así nuestra capacidad de organizarnos.

Subcontratados y fijos de Telefónica trabajamos codo con codo, en el mismo espacio, haciendo el mismo trabajo, para la misma empresa final, lo que nos separa es que un constructo legal, la subcontratación, hace que nos interpretemos unos a otros como competencia. El sindicalismo cotidiano en Telefónica respeta y apuntala esos muros invisibles pero el conflicto de Cotronic, recogiendo los frutos de un arduo y largo trabajo de otra forma de entender el sindicalismo, está dinamitando las fronteras.

Haciendo caso omiso de que no estamos oficialmente en la misma empresa ni el mismo sector, delegados sindicales de diferentes organizaciones de Telefónica y sus contratas colaboramos activamente en la movilización, repartiendo comunicados, organizando asambleas conjuntas, compartiendo recursos. En la última ronda de asambleas de comité de Telefónica Barcelona trabajadores de plantilla y subcontratados nos juntamos por primera vez para hablar de la problemática. Algo inaudito en el sindicalismo telefónico y que ha alertado mucho a la empresa, que amenazó con sanciones si los trabajadores subcontratados entraban en centrales donde no trabajan habitualmente. Ni siquiera permitieron que estuvieran en el vestíbulo, detrás de los tornos, donde puede entrar cualquier otra persona.

Los esfuerzos por extender el conflicto de lo concreto a lo general se materializarán en una primera huelga conjunta en las contratas y en Telefónica el 30 de junio en la provincia de Barcelona. Aunque aún no disponemos de tejido social suficiente para que paren las cerca de 40000 personas que trabajamos para Telefónica en una modalidad contractual u otra estamos llamadas a la huelga contra la destrucción de empleo digno, caminamos hacia ello. Exigimos que las empresas que se limite la subcontratación, que los despedidos sean inmediatamente readmitidos, el despido improcedente opción del trabajador, subrogación de personal. Y sobre todo, exigimos a las contratas que trabajadores subcontratados y autónomos pasen a plantilla.

La lucha por la incorporación en plantilla del personal subcontratado aparece en el actual escenario de balcanización de la mano de obra como el único elemento capaz de aglutinar los intereses de los cientos de miles de trabajadores de Telefónica y sus contratas. Supone comprender que la estrategia del capital es buscar la manera de que no encontremos objetivos comunes para que no sepamos cómo luchar juntos. Equivale a superar la interpretación capitalista del otro como competencia y reconocerlo como compañero de pleno derecho, como el mejor aliado para golpear juntos contra la injusticia hecha multinacional. El 30 de junio en Telefónica empezaremos a golpear juntas.
http://isabelmoro.blogspot.com.es/2014/06/en-telefonica-golpearemos-juntas.html